2.2.1 Dissenyadores

Jeanne Paquin (1869-1936)

Molta gent creu que darrere de la casa Paquin hi ha un home dissenyant, però no és el cas, sinó que Janne Paquin era el geni creatiu, encara que Isidore Paquin, el seu marit també va tenir un paper important en el desenvolupament de la marca, gràcies al seu tracte amb la clientela, el qual aconseguia membres de l'alta noblesa i celebritats del moment.    

Paquin, va estudiar en la Maison Rouff. Va ser la primera dona a presidir la secció de moda d'una exposició Universal el 1900. Tretze anys més tard va ser la primera modista a rebre la Creu de la Legió d'Honor. La seva empresa també va ser pionera en establir contactes amb l'estranger, com Londres, Nova York, Madrid, etc. També va tenir la idea d'enviar models amb els seus dissenys a les operes i les carreres de cavalls, la qual va ser copiada posteriorment per a tots els altres dissenyadors.Quan el seu marit va morir, ella va deixar la direcció del negoci en mans del seu cunyat, el seu saló de moda no va tancar fins al 1956.

Madeleine Vionnet (1876- 1975) 

Va ser una dissenyadora innovadora de l'alta costura francesa, la qual va ser molt influent en la història de la moda, va tenir rivalitat amb Coco Chanel i per a molts és la gran revolucionària de la moda des del principi del segle XX.
Vionnet va haver de deixar l'escola als 12 anys, amb 16 anys es va traslladar a Anglaterra, on amb 20 anys va assumir la direcció del taller de la modista Kate Reilly. Després va tornar a París on va treballar en la casa de moda de les Soeurs Callot, on es va convertir en la mà dreta de Marie Callot. En el 1906 va ser contractada per Jacques Doucet, on Vionnet va revolucionar la seva imatge, posant uns vestits simples que van alliberar el cos, els quals no necessitaven cotilla.
Finalment el 1912 va fundar la Maison Vionnet, on va implantar mesures revolucionàries que fem servir avui en dia, com el tall al bies, el qual és tallar la tela de forma diagonal de forma que s'adapti millor a la forma del cos. Va ser considerada una arquitecta entre les modistes, a causa del seu estudi del tall i la silueta.

                                       

Al començament de la Primera Guerra Mundial, es va veure oblogada a tancar la seva casa, però que després va reobrir el 1918. Actualment la casa segueix viva gràcies a Matteo Marzotto, propietari de Valentino i Gianni Castiglioni, Rodolfo Plagialunga és el seu director creatiu.

Alix Grès (1899-1993) 

Alix Grès va ser la successora de Madeleine Vionnet, ja que totes dues compartien el mateix instint per als materials i la mateixa fixació per al moviment.

Madame Grès, es feia dir així com a dissenyadora, volia ser escultora, però davant l'oposició de la seva família va decidir crear formes sobre el cos de les seves clientes tallant la tela directament, sense necessitat de patrons. Els seus vestits, gairebé sempre blancs, tenien artístics drapejats i recordaven les túniques gregues. També va destacar en els vestits de nit i en els dissenys de roba per a teatres.

Madame Grès va ser nomenada el 1972 presidenta de la Chambre Syndicale en qualitat de degana de costura i el seu ideal de bellesa i habilitat artística influir a generacions de dissenyadors fins a la seva mort el 1993.

Coco Chanel (1883- 1971)

Va néixer a França, va ser una modista que va revolucionar la moda de l'alta costura dels anys d'entreguerres. Va trencar amb l'estil de la Belle Époque, la seva línia era informal i còmode, alliberant el cos de la dona de les cotilles, expressant així uns aires de llibertat i igualtat de la dona en el segle XX.

Des dels anys 20 va ser la gran dama de la moda francesa, la seva influència es va estendre des del seu tall de cabell fins als seus perfums.
Ella mateixa va ser la model de la seva marca, ja que era l'estereotip que buscava; cabell curt, prima i sense molt de pit, es va convertir en el prototip garçonne, en un símbol de la dona moderna, activa i alliberada.

Va obrir la seva primera botiga en la Rue Camnon,
poc després en va obrir una segona botiga en la villade Deauville, on va imposar la moda 'chic' de l'època. Més tard va obrir una tercera casa a Biarritz.

Després de la guerra, va tornar a París, però amb el crack del 29 es va veure obligada a reduir la seva plantilla a la meitat, més tard Coco va tancar els seus salons i va decidir marxar a Nord Amèrica durant un temps.

Amb 60 anys Coco va tornar a obrir la seva casa, ja que deia que s'avorria. Finalment el 10 de gener de 1971, va sortir a donar una volta amb la seva amiga Claude Baillen, quan van tornar al seu hotel, Chanel cansada, es va estirar al seu llit i va dir 'Mira, així es mor' i Coco morí davant la seva amiga. 

 Jeanne Lanvin (1876-1946) 

Lanvin va ser la germana més gran de 11 germans, primer era la noia dels recats, després costurera i finalment, modista. Als 18 anys Lanvin ja havia obert la seva pròpia botiga de barrets. Es va casar amb Emilio di Pietro i van tenir una filla, però més tard el matrimoni es va trencar.

La seva filla va ser la que la va inspirar a dissenyar vestits amb colors alegres, que s'imposaven a les robes fosques i sense vida, que portaven els nens petits de l'època. Així que Jean va començar la seva carrera dissenyant una col·lecció infantil.

Més tard, va crear una línia de roba per a noies joves i per a dones. Així doncs, Lanvin es va convertir en la primera dissenyadora que feia roba per a dones de diferents edats. També va introduir un nou tema en la moda, el qual era l'esperit juvenil, els seus models eren senzills i innocents amb uns colors vius que donaven un aspecte femení i romàntic a la dona que duia la seva roba. 

Els seus vestits arribaven pels genolls i no eren pas ajustats.En el 1926 va dissenyar també per a homes. Actualment el seu saló de moda és propietat dels hereus de la fundadora.

Elsa Schiaparelli (1890-1973)

Va néixer a Roma, en una família culta i ben situada. La seva carrera va començar quan va conèixer a Poiret, el qual li va regalar un abric, ja que Elsa no se'l podia permetre i Poiret l'hi va dir: '' Una dona com tu pot portar qualsevol cosa en qualsevol ocasió i no et preocupis pels diners''.

Elsa va començar la seva carrera de modista dissenyant un pràctic jersei negre amb un gran llaç blanc, que semblava una papallona. Els magatzems americans de Strauss, els hi va agradar aquell model elegant hi van encarregar 40 unitats.

Va obrir la seva primera tenda en la Rue de la Paix. Volia fer dissenys amples i funcionals per a les dones, compartia els seus dissenys amb una família armènia que convertia els seus dissenys en roba perfectament confeccionada.

En el 1933 va dissenyar el seu primer vestit llarg en crespó de China blanc, combinat amb una jaqueta de frac. Aquest, va tenir un gran èxit i va ser copiat a reu del món. Elsa sempre es superava a ella mateixa, la seva inspiració era crear sensació, per això la seva última col·lecció es va dir Shocking Elegance, a l'igual que el seu perfum que l'hi va posar el nom de Shocking.

Durant la guerra, la dissenyadora es va enfonsar en problemes econòmics, des d'aquell moment fins a la seva mort va viure dels ingressos dels seus perfums.

Maggy Rouff (1896-1971) 

Va néixer a París i els seus pares en els fundadors de la casa Drecoll. La dissenyadora va obrir la seva casa de moda a 1929, la qual va tenir un èxit immediat. Maggy va crear una col · lecció de roba cenyida, elegant, amb drapejats a la cintura per a peces de dia, i vores irregulars en les peces per a la nit.

Maggy era freda i intel·lectual. Utilitzava els adorns donant-los un ús, una funció. Com per exemple els seus vestits de dia els complementava amb xals o mocadors per al coll que és podien col·locar de diferents maneres.

Maria Ricci (Nina Ricci) (1883-1970)

Va néixer a Itàlia, amb 13 anys va iniciar com a aprenent en una modista. El 1908 Nina es va incorporar en la casa de Raffín com a dissenyadora i es va quedar allà durant 20 anys. Després va crear la seva pròpia casa de disseny en el 1932.
La casa de Nina Ricci, va ser fundada per a Maria Ricci i el seu fill Robert a París el 1932, ella dissenyava mentre el seu fill va aconseguir el negoci i les finances. Els seus dissenys van ser coneguts per al seu refinament, romàntic i la seva sensació femenina.

Després del seu gran èxit a París va recórrer Europa i els EUA, gràcies a la seva exposició al Museu del Louvre amb més de 150 maniquí i 40 modistes.

                      

Louise Boulanger (1878-1950)

Va néixer el 1878, amb 13 anys es va convertir en una aprenent en un establiment de tall i confecció. Més tard, va treballar amb Madeleine Cheruit fins al 1927. Aquesta dissenyadora adorava el color i els estampats, el seu treball es considerava atrevit i juvenil.

El 1927 ella i el seu marit Louis Boulanger van obrir el seu propi saló, però amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial va haver de tancar-lo i aquesta va ser la fi de la seva carrera com a dissenyadora.

Va allargar les faldilles de les garçonnes amb cues, i el 1934 va dissenyar com una mena de polissó modern que buidava la faldilla sobre del cul.

Mary Quant (1934-?)

Va néixer l'11 de febrer del 1934 a Londres. És reconeguda arreu del món per la creació de la minifaldilla. Imposa durant els anys 60 una forma revolucionària de dissenyar, els seus models eren atrevits i excitants, també eren alegres i de colors vius.
Va decidir dedicar-se al disseny després de graduar-se en l'Escola d'Art als 21 anys quan va descobrir que era incapaç de trobar el tipus de roba que volia vestir. Els seus models més importants van ser la minifaldilla, els vestits curts i els pantalons 'short', que van triomfar quan va fundar una botiga, El Bazar, amb el seu marit i un amic seu. Va tenir un èxit immediat i en set anys la companyia s'havia estès per tota Europa i els Estats Units. La seva roba estava inspirada en els uniformes de les nenes que assistien a classes de ball, amb vestits curts i sabates de corretja.
En els anys 70 va deixar de fabricar roba, però va continuar creant models de pell, llenceria, ulleres i tèxtils per a la llar. Però, mai va deixar de banda el negoci de cosmètics que va fundar ella mateixa l'any 1995.