2. Moda un segle en evolució

                                               

La ''Belle Epoque'' es situa a finals del segle XIX i principis del segle XX, la cotilla és una peça imprescindible, el qual marca la forma del cos femení en forma de S. Els barrets estan coberts per cintes i flors és un complement que fa sofisticades a les dones de classe mitjana i alta. En aquesta època la dona fa d'element decoratiu que viu a  l'ombra del seu marit.         

En l'última dècada del segle XIX les mànigues augmenten progressivament de volum, mentre les faldilles adopten la forma de campana, els teixits porten bonics bordats i els barrets augmenten de volum decorats amb plomes.

Al principi del segle XX les dones portaven cotilla. En plena revolució industrial les dones de classe alta practiquen el golf, el tennis, anaven a la platja... sempre cobertes per la seva ombrel·la per no posar-se morenes. Mentre que les dones de classe baixa van iniciar el món laboral femení.

A mesura que passa el temps, la cotilla es va modificant, canviant radicalment la silueta femenina. Les bruses es fan més curtes i s'estilitzen les faldilles llargues per la part de darrere. Els barrets augmenten de mida i volum.

El teatre, el ballet i l'opera donen pas al cinema mut, mentre que a París es popularitza el cabaret

Quan esclata la Primera Guerra Mundial la vida va deixar de ser dolça, els homes se'n van haver d'anar al front i les dones van caure en la penúria i es van veure obligades a treballar en les fàbriques d'armament i treballar als hospitals. Per a la seva comoditat van deixar en desús de la cotilla. Com era temps de guerra havia escassetat de teixits i van pujar les vores de vestits i faldilles.

Moltes dones es van tallar els cabells curts, prenent com a models les actrius de Hollywood. Les joies i complements comencen a formar part del vestuari acompanyat les transparències d'influència oriental.

Quan arriben els anys 20 les dones portaven barrets cloché. La roba comença a ser més senzilla i còmode, però no deixa de ser sofisticada.

Als anys 30 es popularitzen els vestits senzills gràcies a la dissenyadora Coco Chanel, mentre que les actrius de Hollywood posen de moda els cabells rossos i el teixit de pell. A principis de la dècada els teixits tenien estampats i diversitats de colors, però, en Espanya, concretament aquests es van transformar en negres a causa de la guerra civil. 

La Segona Guerra Mundial dels anys 40 va provocar que els colors es tornessin més foscos. Les estrelles de Hollywood seguien sent la icona perfecta, mentre que les altres dones patien les conseqüències de la guerra. 

En el 1947 apareix el New Look, creat per Christian Dior, que fa aparèixer a la dona 10 la qual és una mare i dona perfecta. Sorgeixen nous teixits com el niló per a la indústria del Pret A Porter, que és la confecció de roba de manera seriada, la seva traducció és ''preparat per a endur''.

A finals dels anys 50 les dones comencen a anar a la platja i a lluir el seu cos amb menys roba. 

Pas a pas es van produint canvis en la mentalitat femenina, els quals es reflecteixen en la moda dels anys 60, que crea un model de dona més jove i més prima. Aquest moviment feminista va afectar la moda dels anys 70 on va aparèixer la mini faldilla i els pantalons. També es portaven les sabates de plataforma, els estampats colorits i geomètrics i també va néixer el moviment Hippie.

La moda es va començar a utilitzar per a l'expressió dels principis individuals, com l'estil Punk a principis dels anys 80, el qual el va popularitzar Madonna. Es van posar de moda els teixits elàstics i metàl·lics acompanyats d'un ús excessiu del maquillatge.