2.1.1 Dones en el món laboral

A finals del segle XIX la dona encara estava considerada l'encarregada de cuidar a la família, ja que els homes eren els que sortien a buscar treball, mentre que elles es quedaven al marge i s'ocupaven de les tasques domèstiques.

Quan va arribar la Primera Revolució Industrial la dona seguia tenint els mateixos drets que un nen, per tant es considerava que no podia participar en la política. La revolució industrial a Europa del 1789 va portar a la creació de fàbriques amb màquines que requerien dones que les fessin funcionar, les quals tenien un sou inferior al dels seus marits i també patien unes condicions més precàries.

A causa del treball a les ciutats, els pagesos es van traslladar del camp a les fàbriques de les ciutats. Amb aquest moviment la roba també va haver de canviar. Les bruses soltes fumades que feien servir els pagesos eren perilloses entre les màquines en moviment de les fàbriques. Quan les persones van començar a viatjar, la necessitat de peces pràctiques es va convertir en una cosa primordial. Les dones van prendre un paper més important en la indústria i ja no tenien temps per teixir i cosir, i van preferir la facilitat de la confecció. La vestimenta poc pràctica de les dones va donar pas a les faldilles més primes. Es van posar de moda els bombatxos i les faldilles es van fer menys restrictives i més curtes per permetre caminar.

Els canvis polítics, econòmics i socials que van venir units al que els historiadors han denominat “Segona Revolució Industrial”, iniciada en la dècada de 1870, això va provocar una clara acceleració del moviment feminista en l'últim terç del segle XIX. El major protagonisme i seguiment del feminisme va estar condicionat per clars canvis socials en els països més desenvolupats. En Gran Bretanya, per exemple, a principis del segle XX el 70.8% de les dones solteres, entre 20 i 45 anys, tenien un treball remunerat. També en el Regne Unit, en 1850 s'observava com el nombre absolut de dones solteres majors de 45 anys havia crescut entre les classes mitjanes. La "carrera del matrimoni" registrava així una certa reculada per a moltes dones, no només com projecte de vida, sinó també com opció econòmica.

Quan va arribar el major conflicte de la història viscut fins aquells moments, la Primera Guerra Mundial, va comportar els primers conceptes moderns sobre la dona i la societat: l’aparició, per primera vegada en la història d’Europa, d’una societat mixta. Les dones van ocupar les butaques dels homes i van poder mantenir una vida pública i privada que va afavorir el seu desenvolupament personal i professional, ja que els seus marits es trobaven en el camp de batalla. Així mateix, va trencar amb els costums de l’època, va provocar canvis substancials en les relacions familiars i maritals, i fins a canvis estètics que van seguir impulsant la seva emancipació. Aquesta nova independència que gaudia el bàndol femení va mostrar canvis radicals en la seva vestimenta diària, ja que, es van trobar amb un greu problema: la seva indumentària no les hi donava molta facilitat de moviment per complir el seu nou rol social. S'havia d'adaptar i fer-la més funcional. 

Durant la Segona Guerra Mundial la vestimenta femenina es va veure enfrontada a una necessitat de canvi, que es va veure reflectit en una barreja del refinament Eduardino que, ja portaven, amb la senzillesa i facilitat de la roba militar masculina. Es retracten les cotilles, els colors s'apaguen i prenen tons sobris i silenciats, s'escurcen les faldilles per permetre millor moviment, a més de l'escassetat de teles, es minimitzen les capes de vestimentes pel mateix propòsit. Les dones havien de sentir-se lleugeres i lliures de moure. Les dones que treballaven directament en una àrea agrícola es veien enfrontades a la necessitat de manejar diverses maquinàries i de poder moure amb facilitat pels camps, és aquí on s'adopten les primeres jardineres femenines. Més ajustada i estilosa que la ja existent jardinera masculina, però encara més important: veiem per primera vegada a les dones amb alguna cosa semblant a uns pantalons.

La vestimenta no és l'únic que canvien aquestes noves dones, també s'acomiaden per primera vegada de cabells llargs i més arreglats, preferint un tall més neutre i simple, que es coneixeria com The Bob, el qual l'actriu Louise Brooks va posar de moda. Aquest estil arribava sobre la pera, evitant així un embolic de cabell en les màquines per a les quals treballaven en fàbriques o amb maquinària. A Londres es va veure de manera més recta, mentre que a París pren una diagonal sent curt enrere, i caient uns centímetres més llarg endavant.

Més tard les dones ja van començar a adquirir el mateix reconeixement que els homes en molts oficis, les dones van començar a emprendre carreres universitàries, que les van permetre treballar en oficines i en institucions importants, això va comportar una vestimenta més elegant, on es permetia a la dona, a través del seu estil, imposar independència i formalitat.

El dia de la dona treballadora

El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Es va triar aquesta data per la celebració per commemorar la mort, el 1911, de 140 treballadores que feien vaga en una indústria tèxtil a Nova York, quan el patró va calar foc a la fàbrica. És una diada tradicionalment aprofitada per reivindicar el feminisme.